gralla 2 MÚS 1 Instrument aeròfon de llengüeta senzilla, de caràcter rústic, constituït per un tub de fusta d'uns 27 cm de longitud. La seva sonoritat és estrident i poc clara. És utilitzada per a acompanyar la formació dels castells humans i en les formacions instrumentals pastorívoles de les comarques pre-pirinenques i pirinenques. 2 Instrument similar a la gralla de la família de les xeremies.
graller -a m i f MÚS Sonador de gralla.
(Gran Enciclopèdia Catalana)

gralla f. Instrument músic de vent, de fusta, semblant al clarinet.
graller m. El qui toca la gralla.
(Pompeu Fabra. Diccionari de la Llengua Catalana)

>> Definició de gralla a la wikipèdia

La gralla és un instrument de vent de la famíia dels aeròfons oboès, popular i rústic consistent en un tub de fusta d'uns 34 cm de llarg (que pot variar segons el tipus) i de tuberia ample, curta i cònica que amplifica el so produït per una inxa o llengüeta de doble canya i el transmet a l'instrument a través d'una petita peça de metall anomenada tudell o broquet.

El tudell pot ser de metall no fèrric, alpaca, plata, etc i sobre el seu extrem de menor secció s'hi munten les llengüetes. L'extrem de major secció s'introdueix a la gralla.

L'inxa genera un so molt ric en harmònics, la tuberia ample fa que aquest sigui potent, la tuberia curta que aquest sigui agut i la tuberia cònica permet a l'instrument octavar.

La fusta utilitzada per a construïr gralles pot ser de molts tipus. Tradicionalment s'ha fabricat de ginjoler però avui també en podem trobar de banús, boix, cirerer, bobinga, blada, etc.

La canya o "inxa" està composta de dues làmines de canya, degudament muntades sobre el tudell.
Al passar l'aire entre aquestes i, a partir d'una certa pressió d'aire, aquestes entren en vibració i transmeten aquesta vibració a l'aire que circula entre elles.

Digitació