La
percussió tradicional que acompanya les gralles és
el timbal. Els més antics eren de cos de fusta i
d'una certa fondària. Quan les gralles s'allarguen,
a finals del segle XIX, apareixen els timbals de llautó,
de gruix més moderat i sistema de tensat amb palometes,
a fi d'aconseguir un so més sec i equilibrat amb
el so de les gralles i poder, per fi, tensar el timbal al
gust de l'executant sense patir per les incòmodes
cordes tensadores dels timbals de fusta.
Segons el nombre de grallers hi podien haver un o més
timbals. Aquesta és l'única i exclusiva percussió
que durant segles ha acompanyat les gralles. Tanmateix,
en els darrers anys algunes colles han ampliat de forma
desmesurada les percussions dels grups de grallers amb altres
instruments (bombos, esquellots, plats, maraques i altres)
aliens a la formació tradicional i així mateix
han creat falsos referents alhora de la recuperació
d'aquest instruments.
Actualment hi ha colles tant amb timbals de fusta com de
llautó, tot i que cada cop més els timbals de llautó propis de la que avui es coneix com a època d'or de la gralla, a cavall dels segles XIX i XX- són els que s'estan imposant.
|
