Salvador Miquel i Pons
 Vila-rodona (1884-1942)

Fill de Francesc Miquel i Sauqué i de Maria Pons i Marlés. El 1910 es va casar amb Ramona Francesc i Figueres, va quedar vidu i al 1932 es va tornar a casar, ara, amb Genoveva Farré i Pàmies. Tal i com havia fet el seu pare, va compaginar la feina de pagès amb les actuacions de graller. Començà a solfejar als sis anys, ensenyat pel seu progenitor. De seguida va despuntar entre la resta de germans, eren dotze. A la colla de grallers del seu pare, coneguda per "Els Bastarons" ja hi tocaven alguns dels seus germans i quan hi va entrar el Salvador (cap al 1900) van començar a despuntar; aviat van esdevenir una de les colles notables, potser la millor segons la premsa del moment. Quan va marxar a la mili, com que sabia música, li van fer tocar el saxo, de primer el baríton i més endavant l'alt. Arrel dels nous gustos i les noves modes, des del 1907 al 1918 la seva colla de grallers es va anar transformant en una orquestrina; un quintet de vent. Al llarg de tots aquests anys va compaginar les dues formacions anomenades indistintament "Els Bastarons". El Salvador feia de graller primer, però com que tenia facilitat per la música podia substituir a qualsevol graller, tant si era primer com segon o baix.
Va ensenyar i dirigir les caramelles a alguns pobles de l'Alt Camp i del Penedès. La seva tasca de compositor sobretot la va desenvolupar per a "Els Bastarons", on també va fer una infinitat d'arranjaments, tant per a gralles com per a orquestrina. A més rebia encàrrecs i escrivia per a altres grups de música, amb aquesta feina al cap del dia guanyava més del doble que fent de pagès. Per composar s'ajudava d'un afillat seu; el Martí Miquel, que era cec. El Salvador li ensenyava la primera veu d'allò que estava composant, aleshores la cantava el Martí i ell podia fer les altres veus.

 Feliu Monné i Batallé
(Olesa de Montserrat 1864 - Esparreguera 1935)

Els seus pares Josep Monné i Rosa Batallé van tenir dotze fills. Tant el pare com els germans del Feliu, com també la major part de descendents de la família Monné van fer de músics. Es va casar amb Caterina Duran i Bonells, que havia conegut al cor parroquial d'Esparreguera. La vida del Feliu sempre va girar entorn de diferents aspectes relacionats d'una o altra forma amb el món de la música; fou intèrpret de piano, d'orgue i de violí. Va compaginar el seu temps amb l'ensenyança del solfeig i d'instruments a nombrosos alumnes. A més va produir una extensa varietat i quantitat de composicions i arranjaments. La seva activitat musical es complementava amb la participació i direcció en diferents entitats musicals, des d'orquestres fins a corals.
Una primera aproximació a l'obra de Feliu Monné ens indica que va ser un incansable compositor, amb més de 500 temes. El principal gruix de la seva obra se l'emporten els ballables (des de rigodons i llancers fins a tangos i xarlestons), també va fer una extensa quantitat de peces de música religiosa, sardanes, caramelles i d'altres.
La forta rivalitat musical entre les colles de grallers del moment va arribar als compositors més acreditats de l'època en forma d'encàrrecs. Diverses formacions de gralles es van adreçar al mestre Feliu Monné per demanar-li que composés ballables, sardanes i peces de concert. La qualitat de les seves obres va arribar als millors grups.

 Ramon Roig i Perles "Arengadetes"
 Vilafranca del Penedès (1867-1915)

Fill de Ramon Roig i Font i de Maria Perles i Feliu, el seu pare havia fet de graller, tot i que treballava de cadiraire. Es va casar amb Maria Llaurador i Jordana de Santa Coloma de Queralt amb qui va tenir cinc fills. Després d'uns primers anys de rodatge amb el seu instrument: el cornetí, es va convertir en un concertista fora de sèrie d'aquest instrument. A Banda de fer-lo sonar en diferents orquestres de la seva vila com ara "La Catalana", o de la comarca com "La Principal de Sant Sadurní" va ésser reclamat per anar a interpretar peces de lluïment amb "La Principal de la Bisbal" i les millors orquestres de Catalunya. També va rebre ofertes de l'estranger, sobretot d'Amèrica, des d'allà se'l reclamava pel seu prestigi com a virtuós del cornetí. Per motius familiars sempre va declinar aquestes ofertes. Quan la feina li permetia compaginava la seva tasca de concertista amb l'ensenyament de la música, amb la direcció de formacions instrumentals i també amb la composició. El domini de l'instrument el va portar a recórrer tot el país, això li va permetre de fer coneixença amb els músics més destacats de cada contrada. Aquesta coneixença sovint el va portar a estrènyer llaços d'amistat; fruit de les quals va composar obres conjuntament amb Albert Cotó, Feliu Monné, Joan Vilà i molts d'altres, sovint peces de concert obligades de cornetí. L'estil de les composicions de Ramon Roig sobretot es caracteritza pel virtuosisme tècnic i per l'adscripció a l'anomenat nacionalisme musical que llavors estava en voga.

 Joan Vilà i Ayats
(Riumors 1886 - Granollers 1981)

Fill de Miquel Vilà i de Francesca Ayats. Va passar els seus primers anys a l'Empordà, i el 1903 es va desplaçar a viure a Granollers. En la seva joventut combinava la feina d'esparter (feia alfombres, corda, etc.) amb la música. De primer es va casar amb Encarnació Ferrer, de Tossa de Mar, amb qui va tenir quatre fills. Va quedar vidu i més endavant es va aparellar amb Carme Sala, també de Tossa de Mar, i va tenir un altre fill. Alguns dels seus fills també es van dedicar a la música. El seu pare, que era pagès, ja feia de músic i tocava en una orquestrina de l'Empordà.
De ben petit es va iniciar en l'aprenentatge de la música de la mà del seu pare, després va seguir amb Josep Vicenç "Xaxu", reconegut músic de l'Escala. Va estudiar fiscorn i amb menys de 14 anys ja va començar a tocar amb l'orquestrina de Castelló d'Empúries. Al 1900 ingressà a la cobla "Tossa de Mar". Un cop afincat a Granollers, de primer entra a l'orquestrina "La Moderna" i després a "La Catalonia". Al cap d'uns anys va fundar i dirigir "La Principal de Granollers" i encara es va dedicar a la direcció d'altres cobles i orquestres. Va tocar el fiscorn fins a la ratlla dels vuitanta anys.
En el terreny de la composició ja s'hi va iniciar de ben jove; les seves primeres obres anaven destinades a l'orquestrina del seu pare. Va crear alguns milers d'obres, ja que va poder escriure música fins a la seva vellesa, pensem que moria amb 95 anys acomplerts. Va fer un bon grapat de sardanes, peces corals, sarsueles, obres de concert i més de dos mil ballables per a orquestrina. D'entre les seves composicions hem de destacar el pasdoble "A la festa" escrit el 1918; a banda d'esdevenir himne de Granollers, ha sonat arreu del país.

 Francesc de Paula Bové i Trius
 Vilafranca del Penedès (1875-1950)

Fill de Magí Bové i Vidal i de Maria Trius i Mitjans. El seu pare era ebenista, i també havia construït diferents tipus d'instruments de corda com ara guitarres, violins, llaüds i bandúrries. Es va casar amb Rosa Prats i Pié, junts van obrir una botiga de música al centre de Vilafranca. A banda de la formació musical que el seu pare li va donar, fou deixeble del músic i folklorista vilafranquí Antoni Insenser. Més endavant estudià al Conservatori de Barcelona, allà va tenir els professors Joaquim Malats i Joan Lamote de Grignon.
Va fer de professor de música. Durant la seva vida va dirigir diferents agrupacions vocals de la seva vila com ara la Capella de Música de Santa Maria, l'Orfeó Vilafranquí, la Scola Cantorum o la Societat Coral el Penedès. Com a intèrpret va ésser un assidu acompanyant al piano de les primeres pel.lícules de cinema mut, a més de tocar en petites formacions de cambra (entre les quals un trio, junt amb les seves filles Paquita i Carme), i de crear l'Orquestrina Bové.
Va composar una infinitat de caramelles, també música religiosa, peces per a petites formacions de cambra, unes quantes sardanes i alguns ballables. El 1926 va publicar el llibre "El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars", un estudi etnomusicològic que ja havia iniciat el seu mestre Antoni Insenser.

 Josep Mercader i Ramon "Astor"
 El Vendrell (1886-1964)

Fill de Josep Mercader i Mitjans i de Rosa Ramon i Morgadas. Es va casar amb Remei Pons i Mestres el 1913. Tot i que va néixer i morir a la vila del Vendrell, bona part de la seva vida va viure en una masia de Sant Viçenç de Calders, on treballava de pagès. Durant uns anys va ser el segon director de la coral "La Lira" del Vendrell. Quan encara era un noi jovenet ja es va iniciar en el solfeig i la gralla. Cap als catorze anys va fer les primeres actuacions com a graller, per a ell la gralla va ser la gran passió de la seva vida, va tocar més de seixanta anys amb diferents colles del Baix Penedès. "Els Astons" és la formació a la qual donà nom i que a més va encapçalar durant molts anys. La seva tasca de compositor gairebé sempre va anar encarrilada de cara a fer tonades per al seu grup de gralles, a més també feia una munió d'arranjaments. En comptades ocasions va escriure altres coses, tan sols alguna caramella.

Josep Escofet i Duran
 Vilanova i la Geltrú (1862-1946)

Fill de Salvador Escofet i Bertran i de Joaquima Duran i Torroella. Els seus pares eren de Vilanova i la Geltrú on feien de botiguers. Es va casar amb Àngela Bruna i Brunet, que era de la Geltrú. Tot i que la major part de la seva vida va treballar de mecànic, compaginava aquesta feina amb la música, la seva gran passió. Durant un grapat d'anys va dirigir l'acreditada societat coral "Unió Vilanovesa", allà va prendre el relleu dels seus compatricis Josep Olivella i Francesc Toldrà. Va estudiar i tocar diferents instruments, entre els quals cal destacar el piano, l'harmònium, el fiscorn i el contrabaix. Va viure molt vinculat a les entitats musicals de la seva vila natal, es va implicar en diferents agrupacions de tota mena; va dirigir una banda de bandúrries i guitarres on hi intervenien germans seus, també fou el director d'una banda de música de la ciutat, i d'un coro dels pescadors, a més entre els anys 1894 i 1900 va impulsar i encapçalar una orquestra de la mateixa població. En el camp de la composició també va ésser prou prolífic i va exercir aquesta tasca fins poc abans de la seva mort. Sobretot va escriure ballables i peces de concert, destinades a ésser interpretades per les formacions instrumentals o corals amb les quals va tenir relació. També va composar algunes obres per encàrrec, tal i com és el cas del vals jota "La sevillana" o altres peces (de ball i concert), destinades a la colla de grallers "Els Bastarons" de Vila-rodona.

 Pere Olivé i Borrut "Feliu"
 El Vendrell (1869-1945)

Els seus pares foren Feliu Olivé i Vives i Teresa Borrut i Miró. El 1890 es va casar amb Antònia Nin i Solé. Va treballar de pagès, però quan hi havia actuacions es dedicava a fer de graller. El seu pare, que ja treballava al camp, un dia va agafar els fills i els va demanar si volien fer de grallers o de timbalers; el Pere va escollir la gralla i tres germans seus el timbal. Va aprendre a tocar la gralla d'oïda, feia el paper de graller baix. Fou graller aproximadament des del 1890 fins pocs anys abans de la seva mort, ell era el responsable de la colla "Els Felius". Treballant al camp és quan composava, si una tonada li agradava, com que no sabia escriure música, esperava a l'assaig per cantar-li a seu company Carles Mañé "l'Arlà" i aquest en feia la partitura.

 Josep Via
 Vilafranca del Penedès

 Joan Baptista Llauradó

Músic i compositor de qui no sabem massa coses de la seva vida. Va residir uns anys (a cavall del vuit-cents i del nou-cents) a Vila-rodona, allà es va relacionar amb la colla de grallers "Els Bastarons", per qui va arranjar i composar un reguitzell d'obres. Les seves peces musicals estan escrites amb una polidesa i netedat envejables, cuidava la caligrafia i la presentació d'una forma extemadament acurada.

 Isidre Borrell

Tot i les recerques que s'han fet, ens ha estat impossible d'esbrinar res sobre la vida d'aquest autor. Tan sols en podem dir que a les acaballes del segle XIX va compondre i arranjar unes quantes peces per a tres gralles, fruit dels encàrrecs de la colla "Els Bastarons" de Vila-rodona.